Des de la Feixa, com a cooperativa de consum responsable i sostenible que aposta per una transformació social, donem molta importància a l’ús del llenguatge, ja que aquest és un reflex de la societat en què vivim i reflecteix actituds, comportaments i valors.
El llenguatge no és un mer vehicle del pensament sinó que juga un paper essencial en la seva elaboració. És una eina que vehicula el pensament, organitzant-lo, i que incorpora creences, valors, prejudicis i estereotips, reflectint les actituds i comportaments de la societat que el crea i l’utilitza.
L’ús del masculí com a genèric universal no és casual, forma part d’una cultura androcèntrica que ha predominat al llarg dels segles. Situa a l’home com a centre de tot i invisibilitza les dones. Aquest ús es manté en bona mesura per inèrcia, perquè s’usa inconscientment, perquè sempre s’ha fet.
El llenguatge projecta imatges i ajuda a perpetuar la visió androcèntrica del món. La culpa no és de l’idioma sinó del context patriarcal en què vivim.
“El llenguatge serveis de suport al sistema; no podria haver-se desenvolupat el patriarcat al llarg de tots aquests segles sense comptar amb l’eina del llenguatge”
Mercedes Bengoechea Bartolomé
L’existència de les dones ha de ser nombrada amb el reconeixement i valoració del seu paper, tant en la vida privada com en la pública. És per aquest motiu que apostem per un llenguatge inclusiu i volem ser curoses a l’hora d’escollir les paraules amb què ens comuniquem, utilitzant genèrics neutres, epicens*, desdoblaments i totes les eines que tinguem a l’abast per a no invisibilitzar a les dones.
“Allò que no es mostra no existeix”
George Steiner
El llenguatge es relaciona amb el nostre pensament i es forma en una societat determinada. Introduir canvis en qualsevol d’ells (llenguatge, pensament, societat) comportarà canvis en els altres dos.
No es tracta d’eliminar els genèrics masculins ni de tancar-nos en un únic model, sinó de mostrar que hi ha prou riquesa lingüística com per fer servir diferents opcions. Es tracta d’ampliar la nostra manera de parlar i enriquir-la.
El llenguatge no és quelcom estàtic, sinó dinàmic, i va evolucionant amb la societat, sent alhora un element transformador d’aquesta.
La masculinització s’automatitza, per feminitzar t’hi has d’esforçar.
La resistència al canvi és més social que lingüística.
*epicens: paraula que s’usa indistintament per a ell i per a ella (quan no és genèric, com professorat). Ex: estudiant/esportista
