La Feixa
Dimarts 12 de maig, ens han entrevistat al programa “El Mirador” de Mataró Audiovisual per saber com encarem l’evolució i desenvolupament del projecte en temps de Covid-19. Tomeu Gomila, membre del Grup Impulsor de La Feixa, ha respost les preguntes de Pep Andreu.
Escolta’ls!
Pots llegir l’article sencer publicat a la revista Nexe l’1 de maig de 2020 al següent enllaç:
“Supermercats cooperatius: la democratització del consum just i sostenible”.
Hem detectat que les dades de mostra del formulari d’alta de sòcies han generat confusió. Per això les hem modificat i volem aclarir qui va ser Joan Peiró, la persona que utilitzàvem com a mostra de com omplir els camps del formulari.
Tal i com expliquen les entrades biogràfiques de la pàgina web dedicada a Joan Peiró i Belis de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró i de la Viquipèdia, Joan Peiró va néixer a Sants, Barcelona el 1887. Fou obrer del vidre i sindicalista anarquista, secretari general de la CNT els anys 20 i ministre d’Indústria durant la Segona República Espanyola. Va morir afusellat per les autoritats franquistes l’any 1942 a Paterna.
“Com a sindicalista es va esforçar per definir el contingut ideològic de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la seva actuació sindical. Peiró va iniciar la seva vida militant al barri barceloní de La Bordeta l’any 1906 en afiliar-se a la Unió Obrera de Treballadors del Vidre. Va ser un dels reorganitzadors de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers (1915) i de la federació local de societats obreres de Badalona, i va dirigir els òrgans de premsa de les dues organitzacions: ‘El Vidrio’ (1917-1920) i ‘Colmena Obrera’ (1915-1920)”.
L’any 1923 va aterrar “a Mataró, on va impulsar la Cooperativa del Vidre, el popular Forn del Vidre […]. Va arribar a ser-ne director i va elaborar, amb cinc cooperativistes més, els primers estatuts socials de Cristalleries de Mataró, cooperativa obrera, un document capdavanter a l’època. […]
Immediatament després de la rebel·lió militar del 18 de juliol de 1936, Peiró, va formar part, com a vicepresident, del Comitè Local Antifeixista de Mataró”.
” […] Acabada la guerra, es va exiliar a França on es va incorporar a la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE).
L’any 1940, la policia francesa el va detenir i el lliurà a la Gestapo que, finalment, el va fer a mans de les autoritats espanyoles. Empresonat a València, va ser executat a Paterna el 24 de juliol de 1942, després d’un judici sumari i de negar-se a acceptar les ofertes de col·laboració amb els sindicats verticals del règim franquista”.
Fonts:
Biografia – Joan Peiró [en línia] <http://www.cooperadorsdemataro.coop/joanpeiro/biografia/> [consulta: 06/04/2020]
Joan Peiró i Belis – Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure [en línia] < https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Peir%C3%B3_i_Belis > [consulta: 06/04/2020]
Si et queden dubtes, posem al teu abast dos canals de comunicació amb La Feixa:
Un punt d’informació.
El 2n i el 4t divendres de cada mes de 18h a 20h hi trobaràs una persona del Grup Impulsor i/o les Comissions que estan treballant en el projecte.
Les sessions informatives que hi ha programades perquè puguis fer les preguntes que necessitis resoldre seran:
Divendres 24 de juliol.
Divendres 14 d’agost.
Divendres 28 d’agost.
Els punts d’informació seran presencials i virtuals.
Ens trobaràs al Cafè de Mar (al carrer Sta. Rita núm 1 de Mataró) i també a la sala jitsi que t’enllacem a continuació.
L’adreça de correu electrònic info@lafeixa.cat, on pots escriure’ns. Et respondrem qualsevol dubte que pugui tenir sobre el projecte.
L’autora del logotip és l’Elena Ortega. Dissenyadora i il·lustradora, ha desenvolupat projectes artístics en diversos àmbits, fent estades a l’estranger i al Coworking de Can Fugarolas: serigrafia, disseny gràfic, d’estampats i actualment, explorant el món de la ceràmica.
Des de la Feixa, com a cooperativa de consum responsable i sostenible que aposta per una transformació social, donem molta importància a l’ús del llenguatge, ja que aquest és un reflex de la societat en què vivim i reflecteix actituds, comportaments i valors.
El llenguatge no és un mer vehicle del pensament sinó que juga un paper essencial en la seva elaboració. És una eina que vehicula el pensament, organitzant-lo, i que incorpora creences, valors, prejudicis i estereotips, reflectint les actituds i comportaments de la societat que el crea i l’utilitza.
L’ús del masculí com a genèric universal no és casual, forma part d’una cultura androcèntrica que ha predominat al llarg dels segles. Situa a l’home com a centre de tot i invisibilitza les dones. Aquest ús es manté en bona mesura per inèrcia, perquè s’usa inconscientment, perquè sempre s’ha fet.
El llenguatge projecta imatges i ajuda a perpetuar la visió androcèntrica del món. La culpa no és de l’idioma sinó del context patriarcal en què vivim.
“El llenguatge serveis de suport al sistema; no podria haver-se desenvolupat el patriarcat al llarg de tots aquests segles sense comptar amb l’eina del llenguatge”
Mercedes Bengoechea Bartolomé
L’existència de les dones ha de ser nombrada amb el reconeixement i valoració del seu paper, tant en la vida privada com en la pública. És per aquest motiu que apostem per un llenguatge inclusiu i volem ser curoses a l’hora d’escollir les paraules amb què ens comuniquem, utilitzant genèrics neutres, epicens*, desdoblaments i totes les eines que tinguem a l’abast per a no invisibilitzar a les dones.
“Allò que no es mostra no existeix”
George Steiner
El llenguatge es relaciona amb el nostre pensament i es forma en una societat determinada. Introduir canvis en qualsevol d’ells (llenguatge, pensament, societat) comportarà canvis en els altres dos.
No es tracta d’eliminar els genèrics masculins ni de tancar-nos en un únic model, sinó de mostrar que hi ha prou riquesa lingüística com per fer servir diferents opcions. Es tracta d’ampliar la nostra manera de parlar i enriquir-la.
El llenguatge no és quelcom estàtic, sinó dinàmic, i va evolucionant amb la societat, sent alhora un element transformador d’aquesta.
La masculinització s’automatitza, per feminitzar t’hi has d’esforçar.
La resistència al canvi és més social que lingüística.
*epicens: paraula que s’usa indistintament per a ell i per a ella (quan no és genèric, com professorat). Ex: estudiant/esportista
Aquesta setmana que just acaba, alguns mitjans locals i de la comarca del Maresme han parlat de La Feixa.
Dissabte 14 s’havia de fer l’acte de presentació i fundació de La Feixa; finalment, però, i seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, les persones que estem tirant endavant el projecte hem decidit ajornar-lo.
Us deixem les entrevistes que ens han fet a l’Informatiu Migdia de Ràdio Arenys, al programa Ona Maresme de Mataró Audiovisual i a l’edició del 12 de març del programa Mataró al Dia de Mataró Audiovisual.
El 9 de març, membres de la comissió d’informàtica i del grup impulsor de La Feixa vam participar a la trobada #Coopsharing organitzada per l’Associació per l’Impuls dels Supermercats Cooperatius i el Mercat Social.
En aquesta jornada, orientada a buscar formes d’intercooperació entre els diversos projectes de supermercats cooperatius que estem treballant en l’àmbit nacional i estatal (en aspectes teconològics però també en el conjunt de processos que s’hi desenvoluparan), hi vam participar conjuntament amb Food Coop Bcn, Super Coop Manresa, L’Artiga, el Supermercat Cooperatiu de la Garrotxa, a Olot, i Mengem Osona.
Celebrada a Can Jaumandreu, espai Innoba a Poblenou, Barcelona, també hi assistí Opcions, representada per Jordi Rojas.
Vam concloure que generar una xarxa per cooperar entre nosaltres i compartir dubtes, coneixements i recursos ens donarà més força i consistència. És per això que, en un futur immediat, treballarem per anar-la teixint i organitzar-nos perquè la intercooperació sigui una realitat, fent extensiva la proposta a altres projectes que hi estiguin interessats.
Pots llegir la notícia sencera del 21 de febrer a El Tot Mataró al següent enllaç:
“Neix el primer supermercat cooperatiu de Mataró”.
El 14 de gener, després que a l’assemblea del 23 de desembre aprovéssim els estatuts de La Feixa i el seu consell rector, les sòcies fundadores i les representants de l’Estrella i l’Ecoopirativa, sòcies col·laboradores de La Feixa, vam anar a firmar l’acta fundacional del que serà el primer supermercat cooperatiu de Mataró.
Presentada la documentació al Registre de Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, ja només ens queda esperar que ens donin el vist-i-plau i podrem començar a actuar com a cooperativa de ple dret.
Pots consultar els estatuts de La Feixa seguint aquest enllaç
